és l'energia, estúpids!

si una cosa ha posat de manifest les conseqüències del terratrèmol de divendres passat al japó i del tsunami que el va seguir és, al meu parer, la falsedat del debat energètic, tal i com es planteja actualment als mitjans de comunicació o al gruix de l'opinió pública.

la desgràcia japonesa, coetània de l'escalada de preus del petroli, ha posat en evidència les opinions que, només fa uns dies, asseguraven que, davant l'encariment o l'escassedat dels combustibles fòssils, l'alternativa energètica era la construcció de més centrals nuclears o la prolongació de la vida de les ja existents.

des de la més absoluta ignorància sobre les qüestions energètiques però amb el seny propi d'una persona adulta, se m'acuden unes quantes reflexions sobre una qüestió que serà determinant ara i els propers anys:
una: actualment hi ha més de 400 centrals funcionant al món. totes, totes, tenen una vida limitada. un cop aquesta s'hagi extingit, què en farem dels residus d'aquestes 400 centrals, que tenen un risc per la vida que ens sobreviurà 200 generacions?

dues: si bé és evident que no hi havia un país més preparat per resistir un sisme com el japó, la magnitud del fenomen ha superat qualsevol previsió. què ens passaria, en condicions similars?

tres: les bondats que els partidaris de les nuclears exposen (energia sense emissions, poques víctimes mortals) és falsa. la comparació de la perillositat de l'energia nuiclear i les seves víctimes amb la perillositat de la conducció i la mortalitat a la carretera és tendenciosa i demagògica: comparar l'impacte personal, familiar i, fins i tot el cost pels serveis públics de salut, dels accidents de trànsit contra l'impacte territorial, personal i natural de gran abast que pot tenir un accident nuclear important o greu és fer-se trampes al solitari i voler justificar un greu perill.

quatre: davant els riscos de l'energia nuclear i els enormes costos de construir una central, que no estan a l'abast de tot el món, quina és l'alternativa energètica? tal i com afirma marcel coderch en una entrevista a vilaweb, l'accident de fukushima posarà en el centre del debat mundial el model energètic.

i aquí, després de dècades de creixement sostingut de la demanda energètica com si encendre un interruptor fos gratis, ens haurem de revisar quin model de societat volem: haurem de plantejar-nos si continuarem viatjant els caps de setmana, en avió, a londres. si cada estiu fem un viatge transoceànic. si agafem el cotxe cada dia. si utilitzem derivats del petroli per tot. si tenim els llums encesos quan encara ens hi podem veure. si deixem els electrodomèstics en stand by. si convertim les nostres cases en generadores d'energia pel nostre consum. en definitiva, haurem de plantejar-nos seriosament el que els moviments pel decreixement proposen de fa uns anys: haurem de tornar a definir quin model de relacions econòmiques, polítiques socials i energètiques volem.