mes de març intens en activitats culturals a casa: diumenge passat, mishima al palau de la música. dissabte que ve... dissabte que ve, ja ho explicarem, que l'artista en qüestió està una mica estrellada en això de voler actuar a barcelona...
mishima al palau, doncs. entrades a la desena fila de la platea, tenint la banda a tocar i, des d'allà, sentint la intimitat del palau. una proximitat que no havíem notat mai en cap de les nostres visites anteriors.
mishima al palau, anys abans del palau: escoltant de passada i sense parar gaire atenció lipstick traces, celebrant trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa, flipant amb set tota la vida, i confirmant el que sabies amb ordre i aventura.
mishima al palau, setmanes abans: comprant les entrades, escalfant motors a casa, al cotxe, a la feina, cantant les cançons, posant-les ben altes. amb la panxa encongida.
mishima al palau el sis de març: estratosfèrics, imperfectes, intensos, brutals.
confirmant que són el grup que millor fa música, avui, a catalunya. i sabent que el nivell és impressionant, amb antònia font, manel o els amics de les arts. i sabent que, diumenge, no vam veure el millor concert de la nostra vida. però amb la certesa que la seva música i les seves lletres són les més ben fetes, pensades, estructurades, intenses i viscudes.
1 comentari:
totalment d'acord amb la mestressa.
sàpigues que avui me'n torno a llit, de tanta enveja entre els uns i les altres.
p.
Publica un comentari a l'entrada