feia mesos que tenia pandora al congo al prestatge dels llibres pendents, preparada per ser assaltada quan els astres es conjuguessin a favor meu. i, finalment, fa tres setmanes, el dia va arribar.
la història que va començar amb tres enterraments i un cor trencat va aconseguir soprendre'm a cada gir de la història, desitjar allargar la lectura i no poder-la deixar alhora.
sánchez piñol aconsegueix una història ben escrita, ben trabada, ben construïda. un joc de nines russes, una caixa dins d'una caixa, dins d'una caixa, dins d'una caixa... una història amb personatges que passen per tots els matisos dels grisos. una història que et guia per una xarxa de carrers i carrerons absolutament imprevisibles. una història gran. enorme.
una lectura obligatòria comme il faut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada