quan virginia woolf parlava d'una cambra pròpia es referia a l'espai simbòlic i la independència necessàries perquè algú pugui dedicar-se a allò que vol.
quan una passa de dues cases a una i augmenta la família, ha de reorganitzar els espais: fer lloc a l'altre i ressituar-se. fer lloc a les noves incorporacions i ressituar-se. reorganitzar temps, espais i rutines perquè, sí, viure en parella és fantàstic i tenir canalla és millor. però, sí, la vida canvia. no radicalment, és clar. i canvia en allò en el que et deixes canviar, és clar. però canvia, això us ho puc assegurar.
quan una passa de dues cases a una i augmenta la família, ha de reorganitzar els espais: fer lloc a l'altre i ressituar-se. fer lloc a les noves incorporacions i ressituar-se. reorganitzar temps, espais i rutines perquè, sí, viure en parella és fantàstic i tenir canalla és millor. però, sí, la vida canvia. no radicalment, és clar. i canvia en allò en el que et deixes canviar, és clar. però canvia, això us ho puc assegurar.
per això ens han calgut uns quants mesos per preparar una cambra, a casa, que és pròpia i és de dos, però que a una servidora li permetrà recuperar la sra. woolf, abraçar-la i dedicar-se a allò que vulgui, i pugui.
recuperats racons, gràcies per la paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada