espanya, on ets?

-hola, está españa?
-tut, tut, tut, tut...

després de la manifestació de la diada, ha quedat clar que espanya no hi és. més d'un milió i mig de persones surten al carrer cridant independència i la resposta del govern de l'estat és, en diferents versions: "això no pot ser, avui no toca, és una bogeria".

 

i això és un problema.

 

un problema per espanya, perquè el seu marc mental, forjat en la idea de la conquesta, nega la possibilitat del dret a decidir per part del poble català -i el basc- amb l'afirmació que catalunya és espanya i que això no es pot canviar. aquest marc mental es basa en l'immobilisme, en el "això sempre ha estat així". com sempre havien estat la pena de mort, l'antic règim o el sufragi censitari masculí, que van deixar de ser quan certs moviments socials i polítics van posar cada tema a l'agenda pública, van assolir la centralitat del discurs, la majoria per aconseguir-ho i, finalment, se'n van sortir amb les seves reivindicacions. un marc mental que es basa en la tutel·la permanent de qui es considera menor d'edat. com si els pobles no tinguéssim el dret a decidir per nosaltres mateixos, no tinguéssim dret a ser subjectes polítics, no tinguéssim dret a triar quin camí volem per nosaltres i els nostres fills. una idea de conquesta que és la responsable que espanya, potencialment nació de nacions, acabi com una nació exclusivament castellana, que nega les diferències i que, en conseqüència, perd un dels seus motors.

 

però també és un problema per catalunya. perquè catalunya necessita, a espanya, interlocutors per negociar la celebració d'un referèndum i la secessió de l'estat, en cas que el resultat sigui afirmatiu. perquè catalunya necessita regeneracionistes espanyols que, aprenent del desastre del 98, tinguin la capacitat de lideratge per portar espanya a bon port un cop catalunya se n'hagi separat.

 

i catalunya, no cal dir-ho, necessita ser forta per resistir les desqualificacions -sereu com xipre, quedareu fora de la ue-, les amenaces -caja dixit- i la por -no ens en sortirem, no guanyarem.

 

el procés d'independència ja ha començat: la qüestió és al centre de l'agenda pública; el poble hi és; i el líder, de moment, s'hi ha posat al davant. ens falten les complicitats internacionals, el coratge per governar-nos a nosaltres mateixos i l'èpica per recuperar la llibertat.