populisme d'esquerres

quan anàvem a la facultat estudiàvem el cas de marinaleda. un municipi petit que, a andalusia, havia aconseguit trencar les dinàmiques caciquils, dels cortijos i dels señoritos, per construir una democràcia assembleària encapçalada per un alcalde peculiar, manuel sánchez gordillo. quilòmetres enllà, des de la teoria i els vint anys, l'admiràvem i teníem present marinaleda per saber que sí, que és possible construir una democràcia radical.

i, de cop, passats uns anys i amb una mica més d'experiència, de lectures i de fracassos, descobrim que sánchez gordillo és un dels exemples d'aquest populisme d'esquerres acrític i frontista que cada dia m'amoïna més.

comprendreu que, en plena era del neoliberalisme i apostant per la democràcia participativa i la socialdemocràcia fins que no arribi la fi del capitalisme, sigui el populisme d'esquerres el que més em preocupi. perquè no podem combatre els think tanks neofatxes i el populisme de dretes si no construïm una alternativa sòlida, creïble i crítica amb si mateixa i amb el discurs hegemònic.

per això em preocupa l'episodi de l'assalt a supermercats que ara arriba a catalunya. un episodi tan demagògic i fàcil de desarticular com saber quines empreses fan donacions al banc dels aliments de, per posar un exemple, barcelona. i quines entitats i com distribueixen els aliments. un episodi que acaba sent com el sálvame a la història de la televisió per a la lluita que diu servir.
analitzem-ho: quin és l'objectiu d'assaltar supermercats?
entenc que n'hi ha dos: un, redistribuir els excedents alimentaris a les persones en situació o risc d'exclusió. l'altre, posar en evidència els interessos econòmics de les multinacionals de l'alimentació.
per redistribuir els aliments, són efectives les accions directes? o és més eficaç i eficient l'organització d'aquesta distribució? no ho fan, ja això, els bancs dels aliments? i doncs, no seria més eficaç -pel seu impacte mediàtic- i eficient -per fer arribar a més persones més recursos-, una acció directa coordinada amb el banc dels aliments?
per posar en evidència els interessos dels grans grups de l'alimentació, no seria més interessant donar suport als productors agrícoles i ramaders més propers que, sovint, han de vendre a preus ridículs i sota monopolis?
potser és que els objectius no són aquests i no es vol construir una alternativa seriosa, que generi consens, que ens faci millors i que tingui possibilitats d'èxit. potser el que es vol és la glòria individual, o escalfar el personal, o tractar-nos d'imbècils... digueu-me malpensada.