set: regals

arriba un moment, quan ets una caixeta, que molta gent et vol fer un regal. a la família i amics, que entra dins del que es pot considerar normal i que té molts números -molts, no tots- de ser una experiència exitosa, s'hi afegeixen veïns, coneguts, saludats i companys de feina. i això sí que és de traca.

perquè et pot passar que, pocs dies després del naixement de la criatura, quan tot just ets dins d'una bombolla de llet, et regalin un compactador de bolquers, que ocupa tant com els bolquers sense compactar.

o un vestit per la teva filleta, fúcsia, de farbalans i topos més fúcsies encara quan resulta que tu ni olores el color rosa de fa anys.

o un peluix més gros que la criatura, que encara trigarà dos anys a no tenir-li por, entendre la diferència entre un ós i un ós panda i a jugar-hi.

o un esterilitzador de biberons. tu, que fas teta.

però també et pot passar que hi hagi persones que, amb fills o sense, pensin en el que necessita la nova família i no en el que els agrada, i et regalin una motxilleta per dur la criatura, un val perquè te'l gastis on vulguis i en el que vulguis, o una manualitat.

o que et passin per entregues tota la roba de les seves criatures dels 0 als 8 anys, salvant-te l'economia durant una dècada.

o bolquers de roba, recolzant-te en l'extravagant decisió de portar fills al món, i no més residus.

o un canviador, cuidant la teva esquena fins que la teva filla comenci a dur calcetes.

o cadiretes pel cotxe, que en teniu dos i no sabeu mai qui les podrà dur o recollir del cole.

o un bressolet que, a sobre d'estar en molt bon estat, resulta que és supermoderno i et recorda que sí, que ja no ets aquella que vivia a gràcia o el raval però que encara no has perdut el criteri estètic.