fa uns anys, abans de ser la mestressa d'una casa amb llar de foc i hort al moianès, vivia al raval, al carrer sant vicenç. de les mil coses que passaven cada dia al barri i de tota la gent que hi vaig conèixer, la karol bergeret era la més especial. vivíem de costat, ella en un taller-casa que obre les portes a tothom pels tallers oberts. quan no duia plomes al cabell, eren scooby-doos. una dissenyadora industrial que es definia com a arte-sana. la primera que em va fer entendre la creació a partir de la recuperació d'objectes.
una paia espectacular que, un dia, em va explicar un projecte pensat a partir d'un drap de cuina i una una post de planxar, santas amas de casa. un projecte que deconstrueix i reconstrueix els rols de gènere a occident de mitjans-finals del sege vint. un projecte que ens posa davant del mirall i ens qüestiona què volem ser les dones del segle vint-i-u. un projecte que ha crescut amb els anys, ha viatjat pel món i que ha tingut descendència.
és una fixa del drap-art i volta per tot arreu. busqueu-la, mireu el què fa i parleu-hi. no us en penedireu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada