m'arriba, de la mà d'un lector devot d'antonio muñoz molina, la noche de los tiempos. un quilo de llibre que he llegit i disfrutat de matinada, mentre la gent de casa s'anava despertant i sortia el sol, cada dia més d'hora. una joia que m'ha interessat cada dia més, i que m'he resistit acabar, amb aquella barreja de sensacions que provoquen els bons llibres, que no vols acabar però que no pots deixar de llegir amb delit.
una altra novel·la de la guerra civil? històrica? d'amor?
sí, però no només: una novel·la de la revolució del 19 de juliol del 1936, de l'exili, de revoltes personals, de la generació que va protagonitzar la república, de la gent que va tenir por, del propi descobriment, del que podria haver estat espanya, dels darrers dies de la república, de l'anticipació de l'horror.
un salt continu entre el viatge físic del protagonista, la tardor del trenta-sis, i el seu viatge interior, que comença justament un any abans.
amb personatges secundaris d'una potència que no recordava. un philip van doren, a l'alçada del rockefeller de craddle will rock. una adela, no tan propera a pilar primo de rivera com pot semblar d'entrada.
una novel·la que, com a lectora, m'ha tractat amb respecte. versemblant, rica. i, és clar, circular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada