vint-i-u: anar al cine per primera vegada

anem al cine amb els cigronets per primera vegada. en plan familiar: amb la iaia, tiets i cosins. com ha de ser.

a veure una pel·li disney. com ha de ser.

per sort, l'època de les princeses fleumes que protagonitzaven les pel·lis que anava a veure quan era petita han passat a la història. què bé. no abandonem el rosa, el tractament com a adultes sexualitzades de cossos infantils i certs tics, però.

però aquesta història de dues germanes que és frozen resulta que els encanta als cigronets, que no es mouen de la cadira en tota l'estona que dura la pel·lícula, impressionades per la mida de la pantalla i la música. que riuen a cor què vols amb l'olaf i deixen de respirar i t'apreten fort la mà en el moment culminant.

que, des de llavors, em tenen el youtube del mòvil segrestat amb la banda sonora. que al pati juguen a congelar el terra i fer palaus de gel. que canten let it go de cor, a crits, imaginant-se que són la princesa elsa, la princesa anna o l'olaf.

i que ens reclamen, com no pot ser d'una altra manera, tornar al cine...