dijous, 14 de gener de 2016

poques coses i ben fetes

he explicat més d'una vegada que tenir criatures és fàcil. que, si mengen bé, dormen bé i no estan malaltes, la criança és fàcil. o fins als dos anys és fàcil. 
la cosa es complica quan s'acosten els tres anys i aquests cigronets que somreien, aprenien a parlar, a menjar i et feien cas en tot (o gairebé), ja tenen molt clar que són persones autònomes i que tenen dret a dir la seva. 
tu fins llavors les has educat com has pogut, però als tres anys -ai, els tres anys!- comences a ser conscient que, el que no has educat abans, t'ho hauràs de treballar. que la fama costa.
perquè és fantastic que tinguin criteri propi
és quan decideixes que els has d'ensenyar poques coses, i ben fetes. coses importants que duraran per tota la vida. 
a dir hola, adéu i gràcies.
a escoltar les iaies, i el iaio.
a no escarnir ningú.
a demanar permís quan volen engegar la tele, o menjar xuxes.
a mirar per un microscopi, un telescopi i uns binocles.
a cantar amb micròfon. i ballar pel carrer
a agafar els ous de les gallines.
a distingir una mallerenga d'un pit-roig.
a llegir.
i a escriure.

Cap comentari: