divendres, 11 de juliol del 2008

al-fa-bè-tic

no sóc gaire endreçada. vull dir que no sóc una maniàtica de l'ordre. tot i que amb l'edat i anys després de deixar de viure a casa els pares he guanyat en ordre, no em fa res si les coses no estan al seu lloc.
només hi ha una excepció: la biblioteca. qui em coneix ho sap, i de vegades se'n sorprèn: tinc els llibres endreçats per gèneres i per ordre alfabètic.
és a dir, la literatura en una estanteria, poesia, teatre, novel·la, relats curts, llibres de cuina, de viatges, per separat.
l'assaig, en una altra, amb una clara distinció entre ciències socials, història, antropologia, geografia, sociologia, filosofia, revistes, articles, per l'altra. tot, tot, per escrupulós ordre alfabètic d'autor/d'autora.
em dóna tranquilitat. em fa saber que els objectes que més aprecio són allà on els he posat, a punt per quan els necessiti o guanyant solera amb el temps. em fa saber que estic a casa.