quan era petita i fins que no vaig ser una adolescent i es va casar, cada nit dormia agafant-li la mà a la meva germana gran. crec que si sóc una lletraferida és per ella. quan era petita, abans d'anar a dormir, la meva germana gran em llegia històries de la mitologia grega i romana. les festes de zeus, la guerra de troia, pal·les atenea, aquil·les, píram i tisbe.
no sé si n'érem gaire conscients, totes dues, que aquella manera de fer-me de germana gran, d'acompanyar-me, d'estimar-me, em condicionarien tant la vida i fins i tot la feina... a part de donar-me dos positius a llatí de segon de bup, a classe del valentín profesor de latín, que venia després del rafael les, professor de inglés (i no és broma, que es deien així).
la meva germana gran, que continua amb coses petites acompanyant-me a prendre decisions, ha fet quaranta-dos anys, amb marit, fills, canari i la resta de la seva vida per venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada