en els deu anys de la mort de la maria mercè marçal el quadern de cultura de l’avui i el presència del punt li han dedicat unes pàgines. poques, per la qualitat i la importància de l’obra de la marçal.la primera vegada que en vaig saber alguna cosa va ser a classe de literatura catalana de tercer de bup. ens parlaven d’aquella figura poètica basada en la repetició d’un mateix so en una frase: maria mercè marçal, va ser l’exemple.
la segona vegada, a la facultat, ja va ser la definitiva: havíem decidit afegir-nos a un grup de debat feminista que es deia abya yala, nom inca de la pacha mama. mentre ens refundàvem descobríem la seva obra i emmalaltia i moria la maria mercè -m'agrada aquesta foto en la que, tot i estar malalta, fa cara de murri sorneguera-, i decidíem donar-li un nom al grup que fos un homenatge i una declaració d’intencions, bruixes de dol.
des de llavors, és una de les meves referents literàries: les paraules, el seu ús, les imatges, la vida, en poesia. la lucidesa i la necessitat de la seva reflexió en l’assaig. l’excel·lència en la seva única novel·la, la passió segons renée vivien.
imprescindible per a qualsevol persona que tingui curiositat lectora, enyorada maria mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada