el govern que ens mereixem

sento sovint expressions del tipus “els polítics haurien de...” o “els polítics són...”, per exemple. les persones que diuen això i altres coses i que podríem ser tu o jo, utilitzen aquestes paraules com si la classe política –com a mínim la del nostre país- fos una entelèquia nascuda fora de nosaltres, amb una qualitat no humana, estàtica i inamovible.
si tinc energia i ganes de discutir, els recordo que tothom és polític. que la política institucional i de partit no és la única manera de fer política. que, en qualsevol cas, la nostra classe política són les persones que ens representen, i que les triem nosaltres en sufragi universal (i sobre el sufragi universal ja en parlaré un altre dia). els recordo que, en no ser la nostra una societat aristocràtica, qualsevol persona amb drets de ciutadania pot escollir i ser escollida, i que el poder dels governs el limita el parlament i el poder judicial. el parlament el triem nosaltres, i és el parlament qui tria el govern. i és el parlament qui té la potestat de canviar les normes que regeixen el poder judicial.
per tant, els recordo, els polítics o la classe política som nosaltres. que allò que fan ho fem nosaltres. que la mediocritat de la classe política expressa la nostra mediocritat, que l’excel•lència expressa la nostra excel•lència i que, finalment, la nostra acció o inacció és l’acció o inacció de les persones que ens representen, del nostre parlament i de les nostres lleis.
i és que, com deia fuster: la política, si no la fas, te la fan.
un altra tema és la participació democràtica, qui pot participar i com es participa, però això són figues d’un altre paner.