el cassette

quan érem petites, el meu pare tenia un cotxe blanc i gran, semblant al tiburón de joguina que vam heretar de no sé qui.

era l'època que ningú duia posats els cinturons de seguretat, seies davant amb la mare o dormies estirada al seient del darrera damunt les teves germanes. era l'època d'anar a esquiar al port del comte, dels pantalons de pana i de cantar les cançons de l'ara va de bo...

ara, el cassette que triomfava a casa meva era la història de catalunya en cançons. ens el sabíem de memòria, les cançons i els diàlegs, les pauses i la música. seguir-li les lletres era com un ritual familiar.

en un dels viatges del meu pare li van robar el ràdio-cassette i, amb l'aparell, la cinta. i va ser com si ens amputessin una part de la família.

tot i que el vam buscar durant anys, no el van reeditar mai, i no va ser fins l'arribada del meu primer nebot, l'o., que el meu pare va trobar un exemplar en cd, que tota la família s'ha après un altre cop de memòria, inclosos els quatre marrecs que han tingut les meves germanes.

avui he llegit la notícia que picap ha editat, per les noves generacions, la història de catalunya en cançons 2.0.

ara ja ens podrem posar el cd al cotxe i cantar, amb l'm. i les criatures que vinguin: "allà a la prehistòria, vam tenir uns avantpassats..."