El Ple del Parlament de Catalunya va acollir dimecres un dia històric: va aprovar el la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, que crea un servei universal de primera acollida, i desenvolupa les noves competències de la Generalitat en l’àmbit de la integració i les migracions. Es materialitza així una de les mesures més importants del Pacte Nacional per a la Immigració, signat per la majoria de forces polítiques parlamentàries, els agents socioeconòmics i les organitzacions del sector el desembre de 2008.
Catalunya és un país que es defineix, entre d’altres coses, per la immigració.
El que s’ha anomenat model demogràfic català (pocs naixements, envelliment de la població), ens ha portat durant tot el segle XX a necessitar de l’arribada de persones d’arreu per mantenir el creixement del país. Això ha estat així en tres ocasions diferents, i aquesta darrera no és una excepció.
La gràcia d’aquests processos, que s’han anat i es continuaran repetint, ha estat que la identitat catalana ha hagut d’adaptar-se a aquesta realitat: així, ser catalana pot voler dir ser mil coses més, i no et cal renunciar a ser boliviana, a ser marroquina o a ser belga si, a més vols ser catalana.
Ser català o catalana és una qüestió de voluntat, de compromís amb el país; en cap cas és una qüestió genètica ni, malauradament, una qüestió administrativa.
Després de l’arribada de més d’un milió de persones atretes pel mercat de treball en els darrers deu anys, i per primera vegada al sud d’Europa, ens dotem d’una llei que donarà, a totes les persones que han arribat, arriben i continuaran arribant, les eines necessàries per poder-se desenvolupar a la nostra societat sense necessitar intermediaris: coneixements de la societat d’acollida (20 hores); de llengua catalana (135 hores) en primer lloc i de llengua castellana si la persona ho sol·licita; i de mercat de treball (10 hores).
Aquesta formació, no ens enganyem, no acabarà amb alguns dels problemes que acompanyen la immigració: no acabarà amb el tràfic de persones, el mercat laboral informal, la sobreocupació dels habitatges o la hiperconcentració en l'espai urbà. No acabarà amb el debat sobre la pluralitat religiosa o les identitats culturals, nacionals o de gènere. I, sobretot, no acabarà amb el racisme, la xenofòbia o la utilització del fet migratori amb finalitats electorals.
Catalunya és un país que es defineix, entre d’altres coses, per la immigració.
El que s’ha anomenat model demogràfic català (pocs naixements, envelliment de la població), ens ha portat durant tot el segle XX a necessitar de l’arribada de persones d’arreu per mantenir el creixement del país. Això ha estat així en tres ocasions diferents, i aquesta darrera no és una excepció.
La gràcia d’aquests processos, que s’han anat i es continuaran repetint, ha estat que la identitat catalana ha hagut d’adaptar-se a aquesta realitat: així, ser catalana pot voler dir ser mil coses més, i no et cal renunciar a ser boliviana, a ser marroquina o a ser belga si, a més vols ser catalana.
Ser català o catalana és una qüestió de voluntat, de compromís amb el país; en cap cas és una qüestió genètica ni, malauradament, una qüestió administrativa.
Després de l’arribada de més d’un milió de persones atretes pel mercat de treball en els darrers deu anys, i per primera vegada al sud d’Europa, ens dotem d’una llei que donarà, a totes les persones que han arribat, arriben i continuaran arribant, les eines necessàries per poder-se desenvolupar a la nostra societat sense necessitar intermediaris: coneixements de la societat d’acollida (20 hores); de llengua catalana (135 hores) en primer lloc i de llengua castellana si la persona ho sol·licita; i de mercat de treball (10 hores).
Aquesta formació, no ens enganyem, no acabarà amb alguns dels problemes que acompanyen la immigració: no acabarà amb el tràfic de persones, el mercat laboral informal, la sobreocupació dels habitatges o la hiperconcentració en l'espai urbà. No acabarà amb el debat sobre la pluralitat religiosa o les identitats culturals, nacionals o de gènere. I, sobretot, no acabarà amb el racisme, la xenofòbia o la utilització del fet migratori amb finalitats electorals.
Però aquesta llei serà útil. Aquesta llei no només facilitarà la integració de les persones immigrades, estendrà un servei de primera acollida homogeni al conjunt de Catalunya, fomentarà l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitats i reduirà les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió.
Aquesta llei permetrà que els coneixements que ofereix aquest servei serveixin per acreditar la integració en processos d’estrangeria cada vegada que l’Estat ho demani.
Aquesta llei donarà a tots els catalans, homes i dones, nascuts aquí o a fora, un missatge ben clar: que totes les persones que vivim en aquest tros de món ens volem entendre, volem viure junts, volem ser un sol poble.
Aquesta llei permetrà que els coneixements que ofereix aquest servei serveixin per acreditar la integració en processos d’estrangeria cada vegada que l’Estat ho demani.
Aquesta llei donarà a tots els catalans, homes i dones, nascuts aquí o a fora, un missatge ben clar: que totes les persones que vivim en aquest tros de món ens volem entendre, volem viure junts, volem ser un sol poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada