un nobel per a vargas llosa

jo a vargas llosa ja fa anys que li hauria donat el nobel. com a mínim, des que va escriure la fiesta del chivo, una de les millors obres sobre el poder i la barbàrie, un llibre que vaig llegir després de superar els meus prejudicis sobre el vargas llosa polític, gràcies a pantaleón y las visitadoras, a angie cepeda i a la meva amiga maríainés. no us perdeu la versió al cine de pantaleón que es va fer fa pocs anys en la que la reina de la tele colombiana, angie cepeda, fa el paper més sexual que he vist en ma vida...

ara, el nobel, que sigui el de literatura.

jo, el nobel de la pau, diríem que no li donaria mai. vargas llosa és un dels millors escriptors del boom llatinoamericà que, gràcies a barcelona i a una visionària carme balcells, van trobar els mitjans per poder explotar. vargas llosa és un d'aquells autors que t'agrada llegir, dels que li disfrutes les històries, els personatges, l'ambient però, sobretot, la llengua.

una llengua espanyola que s'entesta en veure normal davant d'anormalitats com la llengua catalana. una llengua espanyola que pot ser nacional si és espanyola, però que mai pot ser nacional si es refereix a llengües menors com la catalana.

per això mai li donaria el nobel de la pau. ni el convidaria a un cafè. no m'interessen les persones que defensen la independència del sàhara occidental o de la indoxina colonial però troben una aberració que un poble, posem el català, es governi i decideixi el seu futur. una llàstima.

per això, el nobel de literatura és fantàstic per a vargas llosa.

aviat, un nobel per a jaume cabré o maria barbal, si us plau.

potser així les llengües anormals podrem ser una mica més normals....