des de fa uns mesos, a servidora de vostès l'han escollida regidora del seu poble. servidora de vostès és regidora de cultura, participació i salut.
des de fa uns mesos, aquesta que escriu, que ja té uns anys d'experiència en la gestió pública, està encantada de fer de regidora. i se'n fa creus de certes coses.
una té la sensació que, de vegades, quan es fa política des de les institucions, hi ha coses fàcils, que es poden fer sense diners, i que són fruit de la imaginació, de la implicació de les persones, de la bona voluntat. i és que a una la fa sentir orgullosa:
la sala-museu amb obra d'un pintor del poble, en la que en tot el 2009, hi van entrar deu (deu!) persones, ha passat a tenir una part de la sala dedicada a exposicions temporals. això permet difondre l'obra del pintor i dels artistes locals. en quatre mesos, hi han entrat mil (mil!) persones.
aquest és l'exemple d'una reorganització que passa per la creativitat i que té un impacte positiu per tothom.
en quatre mesos, però, una ha constatat que hi ha certes patates calentes que costen de pair. exemple de la mala gestió, de la mala planificació, de les coses difícils que, les agafis per on les agafis, acabaràs patint:
l'antic centre moral va passar a titularitat municipal fa uns anys. es va fer una reforma (amb greus deficiències) que va costar dos milions (dos milions!) d'euros. en un poble de 2.200 habitants.
des de la seva inauguració, s'ha utilitzat per fer pastorets, fi de curs i com a sala de ball. no hi ha hagut temporada estable. no s'han incentivat els espectacles del poble, la comarca, el país. no només costa diners cada mes en forma de crèdit, sinó que no dóna cap mena de rendiment. ni monetari, ni cultural, ni cívic.
i què s'hi pot fer? es demana una servidora. es pot tancar. es pot reconvertir. o es pot provar de començar a fer una feina de formigueta, que costa temps, dedicació, esforç i diners: iniciar una modesta programció estable que pugui captar públic no només del poble, sinó de la comarca natural. tenir prou massa crítica perquè, a mig termini, comenci a generar beneficis. econòmics però, sobretot, culturals. i cívics.
de moment, si algú hi vol fer una ullada, el dia 19 de novembre hi actua Anna Roig i l'ombra de ton chien.
continuarem informant.
2 comentaris:
Interessant i sobre tot alliçonador el que dius. Fa anys que preconitzo l'éstímul per sobre de la subvenció. Què és l'estímul? Cedir espais públics, per exemple, per a projectes culturals temporals. O cedir espais en mal estat i també per a projectes culturals, o al menys assumibles, a canvi de participar en la reforma. Donar facilitats, reflexionar, dialogar, respectar. No parlo per parlar. Tinc experìencia en una "plaça" tan complicada com Barcelona. Si et vé de gust podem compartir xerrada. Felicitats pel blog i pel post.
Moltes gràcies, Pierre. Sí, de vegades no és té en compte que els partenariats públic-privat (no només empresarial, sinó cívic) generaria molta riquesa i de qualitat...
Publica un comentari a l'entrada