discutir, argumentar

a servidora li encanta discutir. no barallar-se, no: discutir, argumentar. com diria l'inefable bernat muniesa recollint la història de la filosofia occidental, discutir per generar moviment, per progressar, per ser dinàmica, per no quedar-se al mateix lloc.

la discussió, l'argumentació, la confrontació d'idees, el moviment d'una posició cap a una altra gràcies o com a conseqüència del debat, em semblen sumament estimulants intel·lectualment. em fan sentir viva. i, de fet, quan fa massa dies que no tinc una bona discussió, em sento rovellada, parlo pitjor, sóc menys clara.

per això m'indignen els arguments poc pensats, fàcils de pair i que agraden a tothom perquè són còmodes d'assumir i no ens qüestionen la nostra realitat que sento darrerament. exemples? aquí en teniu un petit tastet:

1. josé maría aznar: no me gusta que me digan qué tengo que beber, ni cuánto puedo beber. al·lucinant. un ex-president del govern espanyol dient clarament que els límits d'alcoholèmia són una imposició i que atempten contra la llibertat individual. brutal. un argument fàcil i simple, demagògic: "un atemptat contra la llibertat... d'emborratxar-me", que contradiu estudis, estadístiques, campanyes i normatives europees i estatals. i que, enlloc d'oferir arguments en contra de tota una corrent de pensament, ofereix no pensar: sissenyor, deurien dir alguns quan el van sentir, qui es creuen que són de prohibir-me emborratxar-me quan em doni la gana?

2. el debat dels 80 km/h a les entrades de barcelona: això no serveix per res, la gent s'adorm conduïnt, només ho han fet per posar-nos multes. una mesura d'un pla molt més ampli, adreçat a reduir la contaminació, els accidents i afavorir la mobilitat, absolutament descontextualitzada i caricaturitzada amb un: això no serveix per res, és una mesura recaptatòria que atempta contra la llibertat de fotre'm una òstia a 140 km/h. i els resposanbles públics que haurien de tenir en compte que hi ha decisions incòmodes i difícils d'explicar i impopulars que s'han de prendre perquè hi ha normatives que hi obliguen (normatives que, no cal dir-ho, no les fan dictadors estil gaddafi, sinó parlaments estil l'europeu, escollits per sufragi universal) decideixen guanyar vots i carregar-se la feina d'un govern anterior perquè és més fàcil això que explicar-li a la ciutadania que, si volem mantenir la nostra qualitat de vida, no podem mantenir el nivell de despesa energètica i de consum que hem dut fins avui. i ara! això no entra per l'estòmac, això entra pel cervell, i és massa complicat...

3. podeu substituir els punts 1 i 2 pels arguments en relació al debat sobre la independència de catalunya, la reducció de 120 a 110 km/h a les autopistes, les excuses de mourinho, les revoltes àrabs o el que us doni la gana. segur que sabeu de què parlo.